CURT: LA CAIXA

http://www.youtube.com/watch?v=GYM6F0Ct4z0


GUIÓ TÈCNIC
 

001  PONT                                  EXT.DIA  001

La TALIA, agafa una caixa de cartró i la deixa al cistell de la bicicleta (pla detall contrapicat)

La TALIA agafa el manillar de la bicicleta amb força i decidida.

Seguidament hi puja i es posa a pedalejar, i creua tot el pon sencer.

002  BOSC                                  EXT.DIA  002

En JAMES mira el mòbil per veure quina hora és, el rellotge marcarà les 12:33h.

Apareix el peu d’en JAMES, que tot nerviós no para de colpejar a terra, es frega les mans, i fa sospirs mentre es mossega els llavis.

003  PASSEIG                               EXT.DIA  003

La TALIA segueix pedalejant per el camí molt tranquil·lament.

004  BOSC                                  EXT.DIA  004

En JAMES segueix molt nerviós i fa com si esperés alguna cosa molt important. S’estira la samarreta, es treu les ulleres de sol, dona cops de peu a terra i es posa les mans al cap.

005 BOSC-2                                EXT.DIA  005

La TALIA s’endinsa per el bosc i s’obre pas entre el s arbres, i finalment troba una altre camí per el qual seguirà amb la seva bicicleta.   

006  BOSC                                  EXT.DIA  006

En JAMES cansat d’esperar s’asseu a una pedra que hi ha al bosc i espera.

007  BOSC                                  EXT.DIA  007

La TALIA, que va amb bicicleta, arriba, fins on es en JAMES, aquest s’aixeca de la pedra i es dirigeix cap a ala TALIA, ella agafa la caixa negre.

En JAMES es posa la mà la butxaca i treu un grapat de diners, la TALIA i en JAMES faran un intercanvi de diners, per la caixa negra.

En JAMES agafa la Caixa misteriosa i l’obre, es treu les ulleres de sol, fa un somriure i agafa el contingut de la caixa.

(FOSC NEGRE)

STORY BOARD

GUIÓ LITERARI 

La caixa és una historia que narra el transcurs d’una caixa misteriosa que no se sap que hi ha a dins.

La TALIA, la filla d’un mafiós molt important és encomanada per portar  la caixa a un comprador.

Ella agafa la bicicleta per tal de ser el més discreta possible, així dons agafa la caixa i la bicicleta i marxa.

En James, el comprador, s’espera al mig del bosc, i ja s’està posant nerviós, perquè la mercaderia no arriba.

En James està dels nervis, i ja no sap què fer, però finalment la Talia arribarà amb la caixa i el seu contingut.

Fan un intercanvi de diners i caixa, i quan en James obra la caixa i veu el contingut fa un riure molt sospitós.

En cap moment es desvela el contingut de la caixa, per tant no sabem que vol dir en James amb aquell somriure.

Queda un final Obert.

PÓSTER TURBINE

http://aidamore-audiovis.blogspot.com.es/p/projecte-turbine.html

ANÀLISI SPOTS PUBLICITARIS

Spot dolent:

http://www.youtube.com/watch?v=f8-cKDIFE_I

• Què anuncia: una beguda alcohòlica
• A qui va dirigit: a un públic adult, segurament amb diners i ganes de demostrar que els té.
• Què t'ha cridat l'atenció: la desmesurada llagrada de l'anunci i la seva monotemitat.
• Quins plans predominen: és curiós perquè només han utilitzat un pla per tot l'anunci; el pla americà.
• Trucs i efectes especials: No n'hi ha.
• Ritme de successió d'imatges: La imatge és constantment la mateixa, durant un minut i mig, a més a més el ritme en si és lentíssim, no té canvis de ritme en cap moment.
• Colors que predominen: Predomina clarament el color granate, un color seriós, adult i sofisticat.
• Apareixen personatges coneguts: No. 
• Hi ha veu: Si, hi ha un sol home que es passa un minut i mug parlant de la ginebra i la música de fons és clàssica.
• Apareix text escrit: No
• Hi ha música: Sí, música de fons, clàssica que acompanya l'aburrida parla i el nefast sentit de l'humor de l'anunciant.

Spot bo:


http://www.youtube.com/watch?v=MSRMt0J2dG4

Què anuncia:  un cotxe.

A qui va dirigit: a pares i mares de família.

Què t'ha cridat l'atenció: la coordinació de la música amb la imatge i l'humor de l'anunci.

Quins plans predominen: en realitat és un anunci amb força plans però el que predomina més és el pla general i el primer pla.

Els plans estan lligats entre ells, expliquen alguna història: sí

Trucs i efectes especials: no.

Ritme de successió d'imatges: s'inicia més lent, que l'expectador no sap què s'està anunciant, a mesura que es desenvolupa la història les imatges se succeeixen més ràpid i fins al final no sabem què anuncia ni el motiu de la hìstòria escollida.

Colors que predominen:En principi el negre del vestuari del nen però al haver-hi tantes imatges (poc relacionades entre elles) no hi falten colors.

Apareixen personatges coneguts: No.

Hi ha veu: no.

Apareix text escrit: sí, al final de l'anunci: Coming soon. Starting around $ 20,000*. i finalment el logo de la marca del cotxe.

Quants cops diu el nom del producte: no el diu.

Hi ha música: sí, durant tot l'anunci i molt ben coordinada amb les imatges, fns al final.

GÈNERES DEL CINEMA

Realment la classificació del cinema per gèneres és força oberta, ja que si alguna cosa caracteritza el cine actual és la barreja de gèneres. Tanmateix continua essent una eina vàlida com una primera aproximació a la pel•lícula i fonamental pel que fa a la anticipació que l’espectador realitza en el procés d’interpretació de la mateixa.

-        Acció/ Aventures: Històries situades en espais i temps exòtics amb protagonistes de rol molt marcats: Bo/ Dolent, Xic/Xica, Graciós/ Fava .... Son  pel•lícules de ritme trepidant amb escenes espectaculars i moments d’humor que serveixen per a detindre l’acció.

-        Bèl•lic: Neix com a mitjà de mobilització i manipulació de la opinió publica per part dels estats front a una guerra o conflicte. Inicialment mostrava la felicitat de la societat i la destrucció d’aquesta per part del “enemic”. Posteriorment s`ha diversificat en molts subgèneres:            

·         Didàctic: Crítica a la guerra com a mitjà de resoldre conflictes.

·         Històric o Documental: Reflexió històrica sobre les causes i conseqüències d’un conflicte.

·         Realisme: Mostra la brutalitat i violència de guerra sense censura.

·         Estètic: Busca la bellesa dins del caos i l`horror que representa la guerra.

-       Ciència ficció: El que caracteritza aquest gènere és presentar un futur més o menys pròxim. Es relaciona amb visions utòpiques del futur marcades pels avanços científics i tecnològics. Serveis com a reflexió per als límits de la ciència.

-       Cine d’autor: L’autor presenta una pel•lícula com una obra d’art, personal i autònoma, fugint dels estereotips marcats per la industria del cine. 

-       Cine negre:  El protagonista és un antiheroi ( cínic) que es veu obligat a actuar de manera correcta. Sols fugir dels estereotips de bons i dolents. Serveix com a crítica social contra el classisme , les diferencies econòmiques i la corrupció policial i política.

-       Documental: Narració explicativa amb funció didàctica, històrica, informativa , científica.... No sols ser ficció. Es recursos es centren en donar objectivitat al relat.

-       Drama: Un home coneix seu destí i lluita per a evitar-ho.

-       Èpic: Representa la eterna lluita del Be i el Mal. Sols anar lligada a interpretacions d’origen religiós o polític. Ex: El senyor dels anells.

-       Històric: Recreació més o menys novel•lada d’un fet històric. Poden ser biografies o documentals novel•lats.

-       Intriga: Acompanyem un detectiu descobrint les pistes que resolen un cas. Ex: Les pel•lícules de Poirot.

-       Musical: Pel•lícula on hi l’acció principal es talla amb moments musicals. Aquests talls naixen per a justificar la aparició de cantants que atrauen al públic jove al cine. Aviat apareix un gènere que adapta al cine els musicals que es fan al teatre. És un cinema pensat per al entreteniment , tipus Disney, que ens mostra un mon feliç. Al 50 fou peça fonamental per publicitar el  sistema capitalista impulsat pels EEUU.

-       Romàntic: Comèdia romàntica. Amor i malentesos entre enamorats. L’acció es desenvolupa al voltant de la conquesta i la seducció. Sols acabar en final feliç.

-       Terror:  Té molts subgèneres: bogeria, psicològic, por al desconegut, monstres...

-       Thriller: Suspens.  Consisteix bàsicament en mantenir en alerta permanent a l’espectador jugant amb l’anticipació que aquest fa del relat i els talls en fals i girs inesperats del guió.

-       Western: Es desenvolupa en EEUU en l’època de la colonització. El protagonista encaixa en el paper de justicier. Un individu amb “principis” que imparteix justícia de manera individual per la falta d’uns poders judicials i policials consolidats. Normalment aquest tipus de justícia està relacionats amb la venjança ( Llei del Talió), l`honor i una llei moral de caràcter religiós.

HISTORIA DEL CINEMA

El Precinema

Des d'un principi l'ésser humà s'ha preocupat per a captar el moviment i duran segles s'ha intentat reproduir aquesta realitat canviant.

Al segle XVII, es creà l'anomenada “llanterna màgica”, precursora del cinema, constava der projectar imatges sobre una superfície plana amb la finalitat de fer-la arribar a tot arreu.

Al segle XIX apareix l'invent capital de la fotografia, per primera vegada, va ser possible plasmar la realitat tal i com nosaltres la veiem. Però no es van voler conformar amb una imatge fixa, volien moviment, que s'acostés més a allò que veien. A mesura que el segle avançava diferents homes intentaven cercar i trobar el com reproduir aquesta realitat. Finalment, amb la finalitat  de produir una acció continuada, es projectaven grans bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.

EL 1980, Edison i Dickson creen el Kinetoscopi, la pel·lícula perforada i el mecanisme d'avenç intermitent que la movia.

El naixement del cinema. L'època muda

Es considera que el cinema naixé oficialment al 28 de desembre de 1895, dia en què els germans Lumière van mostrar públicament els seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aquest avenç fou admirat i aplaudit per a tots els públics que varen poder assistir a un d’aquests films. L’aparell amb el qual varen aconseguir tot això el van anomenar Cinematògraf.

Poc a poc, aquell èxit inicial, es va anar degradant pel cansament del públic, Georges Méliès, per a evitar això, se li va acudir introduir un nou element fascinant als films, la màgia.

A principis del segle XX el cinema ja és una indústria, una gran màquina de  fer diners. Al ser mudes les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant la música en directe i si la història requeria alguna mena d’explicació, aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.

L’èpca sonora

El 6 d’octubre e 1927, succeeix un fe revolucionari per a la història del cinema; s’afegeix la veu.

Per tant desapareixen els intertítols i els actors necessitaven una veu potent perquè al públic li agradés la seva interpretació.

Aquest descobriment coincidirà amb el crack del 29 i això farà que la gent vagi al cinema per a evadir-se dels problemes reals que els envolten.

El cinema en color arribarà al 1935 amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.

Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basarà en la propaganda nacionalista, el documental de la guerra o el producte escapista.

Últimes dècades

A finals dels anys 70, i després d’uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme (postguerra), s’imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de qualitat i rentabilitat; concretament amb l’autor de “La guerra de les galàxies” de 1977, que va apostar per un cinema també comercial però amb un estil de creació molt personal i creatiu.

Als anys 80, apareix el vídeo i aumenten els canals televisius, cosa que fa que el públic vegi films més a l’abast. També s’expandeixen els gèneres cinematogràfics.

Començada ala dècada dels 90, hi ha una crisi d’idees, i es decideix inspirar el cinema amb els herois dels còmics.

CUENTO CHINO ANÀLISI

-Un cuento chino és una pel•lícula que tracta sobre la trobada fortuïta den Roberto, un comerciant humil i estrictament rutinari i en Jun, que és un xinés que va a Buenos Aires en busca del seu tiet. Roberto es veu obligat moralment a acollir a Jun a casa seva fins que puguin trobar al seu tiet. A partir d’aquesta trobada es desenvolupen un seguit de successos que fan que cap dels dos personatges puguin assolir els seus objectius. L’argument es desenvolupa a llarg de la història i veiem quina relació tenen els personatges però fins al final no se’ns explica o destapa la trama.

-La pel·lícula està feta i rodada a Buenos Aires (Argentina) i ha estat estrenada aquest any; la història està ambientada també en l’actualitat i a Buenos Aires.

-La pel·lícula tracta el tema de la soledat, de la rutina, de l’amistat, de l’amor,... tots aquests temes estan tractats des del protagonista i des de la seva opinió, per tant la pel·lícula ens endinsa al món d’en Roberto i a partir d’un tema principal que podria ser l’amistat amb Jun, se’ns desenvolupen altres de secundaris (o no tant) com ve a ser l’amor, la rutina, la tristesa, la nostàlgia,... temes els quals són tractats sobretot dees del punt de vista del protagonista i per tant l’espectador es veu directament condicionat per ell.

-La història no té cap narrador, tot són diàlegs i alguns monòlegs amb els quals ens queden clar els temes tractats. S’explica, a partir d’una història concreta d’un personatge, els problemes d’aquest i òbviament les relacions que l’envolten, per tant també passem a conèixer indirectament la vida d’altres personatges (sempre modificada per la del protagonista o a la inversa).

-El ritme narratiu és mol marcat i sovint força dinàmic, cosa comuna dins el gènere de la comèdia, però, alhora té moments més lents, sovint dramàtics i emfatitzats a partir d’una banda sonora.

-La càmera s’utilitza en gairebé tot els plans, però manquen el picat i el contrapicat, ja que, sembla interessant per a assolir un apropament de l’espectador cap a els personatges posar la càmera a l’alçada dels ulls dels actors (tot i que si en alguna escena es vol donar importància i superioritat a algun personatge es pot fer un contrapicat, i encara es ridiculitzaria més al personatge que està davant del mencionat enfocant-lo durant aquesta escena amb un picat).

-Els colors emprats a la pel·lícula no estan fets a l’atzar, s’utilitzen sovint colors saturats i es relacionen amb la roba dels personatges colors d’espais diferents com per exemple en Jun porta sempre colors blaus i la cuina, que és l’espai on més transcorre la història o si més no on hi succeeixen els fets més importants.

-En quant als espais podríem dir que tenen significacions força importants envers a la història, per exemple, la cuina, que és el lloc de trobada per als personatges, on hi podem veure el transcurs de la seva relació,... O la ferreteria, que podria significar la rutina i l’angoixa del protagonista,...

Projecte conservatori

Il·lustrem el conte del drac Namana

Grup: Aida Moré, Nikole Portell, Mailén Giovagnoli i Agnès Jabbour

Quan ens van plantejar el projecte i ens van explicar en què consistia la història vam decidir fer la introducció del conte, és a dir, la part en què se'ns presenta l'ou en una platja.
El primer que vam fer va ser començar a esbossar possibles ous i paisatges que podiem utilitzar. Em un principi ho voliem fer dibuixat i muntat amb stopmotion, però més trad se'ns va acudir fer-ho tot amb menjar; així que vam començar a pensar quins aliments podiem fer servir.
Quan ja ho teniem més o menys tot pensat vam fer proves, rere moltes decepcions i alguns merders vam trobar l'ou i el paisatge adient:Per a fer l'ou vam agafar un ou dur, per les palmeres pastanagues i fulles d'enciam, pel que seria la sorra de la platja vam utilitzar colacao, pels cocus de les palmeres avellanes, el sol el vam fer amb una rodanxa de llimona i trossos de pell de mandarina, els núbols amb doços de cocu, a l'ou hi vam enganxar virutes de colors,...

Finalment vam enganxar totes les fotos i vam crear l'stopmotion.