GÈNERES DEL CINEMA

Realment la classificació del cinema per gèneres és força oberta, ja que si alguna cosa caracteritza el cine actual és la barreja de gèneres. Tanmateix continua essent una eina vàlida com una primera aproximació a la pel•lícula i fonamental pel que fa a la anticipació que l’espectador realitza en el procés d’interpretació de la mateixa.

-        Acció/ Aventures: Històries situades en espais i temps exòtics amb protagonistes de rol molt marcats: Bo/ Dolent, Xic/Xica, Graciós/ Fava .... Son  pel•lícules de ritme trepidant amb escenes espectaculars i moments d’humor que serveixen per a detindre l’acció.

-        Bèl•lic: Neix com a mitjà de mobilització i manipulació de la opinió publica per part dels estats front a una guerra o conflicte. Inicialment mostrava la felicitat de la societat i la destrucció d’aquesta per part del “enemic”. Posteriorment s`ha diversificat en molts subgèneres:            

·         Didàctic: Crítica a la guerra com a mitjà de resoldre conflictes.

·         Històric o Documental: Reflexió històrica sobre les causes i conseqüències d’un conflicte.

·         Realisme: Mostra la brutalitat i violència de guerra sense censura.

·         Estètic: Busca la bellesa dins del caos i l`horror que representa la guerra.

-       Ciència ficció: El que caracteritza aquest gènere és presentar un futur més o menys pròxim. Es relaciona amb visions utòpiques del futur marcades pels avanços científics i tecnològics. Serveis com a reflexió per als límits de la ciència.

-       Cine d’autor: L’autor presenta una pel•lícula com una obra d’art, personal i autònoma, fugint dels estereotips marcats per la industria del cine. 

-       Cine negre:  El protagonista és un antiheroi ( cínic) que es veu obligat a actuar de manera correcta. Sols fugir dels estereotips de bons i dolents. Serveix com a crítica social contra el classisme , les diferencies econòmiques i la corrupció policial i política.

-       Documental: Narració explicativa amb funció didàctica, històrica, informativa , científica.... No sols ser ficció. Es recursos es centren en donar objectivitat al relat.

-       Drama: Un home coneix seu destí i lluita per a evitar-ho.

-       Èpic: Representa la eterna lluita del Be i el Mal. Sols anar lligada a interpretacions d’origen religiós o polític. Ex: El senyor dels anells.

-       Històric: Recreació més o menys novel•lada d’un fet històric. Poden ser biografies o documentals novel•lats.

-       Intriga: Acompanyem un detectiu descobrint les pistes que resolen un cas. Ex: Les pel•lícules de Poirot.

-       Musical: Pel•lícula on hi l’acció principal es talla amb moments musicals. Aquests talls naixen per a justificar la aparició de cantants que atrauen al públic jove al cine. Aviat apareix un gènere que adapta al cine els musicals que es fan al teatre. És un cinema pensat per al entreteniment , tipus Disney, que ens mostra un mon feliç. Al 50 fou peça fonamental per publicitar el  sistema capitalista impulsat pels EEUU.

-       Romàntic: Comèdia romàntica. Amor i malentesos entre enamorats. L’acció es desenvolupa al voltant de la conquesta i la seducció. Sols acabar en final feliç.

-       Terror:  Té molts subgèneres: bogeria, psicològic, por al desconegut, monstres...

-       Thriller: Suspens.  Consisteix bàsicament en mantenir en alerta permanent a l’espectador jugant amb l’anticipació que aquest fa del relat i els talls en fals i girs inesperats del guió.

-       Western: Es desenvolupa en EEUU en l’època de la colonització. El protagonista encaixa en el paper de justicier. Un individu amb “principis” que imparteix justícia de manera individual per la falta d’uns poders judicials i policials consolidats. Normalment aquest tipus de justícia està relacionats amb la venjança ( Llei del Talió), l`honor i una llei moral de caràcter religiós.

HISTORIA DEL CINEMA

El Precinema

Des d'un principi l'ésser humà s'ha preocupat per a captar el moviment i duran segles s'ha intentat reproduir aquesta realitat canviant.

Al segle XVII, es creà l'anomenada “llanterna màgica”, precursora del cinema, constava der projectar imatges sobre una superfície plana amb la finalitat de fer-la arribar a tot arreu.

Al segle XIX apareix l'invent capital de la fotografia, per primera vegada, va ser possible plasmar la realitat tal i com nosaltres la veiem. Però no es van voler conformar amb una imatge fixa, volien moviment, que s'acostés més a allò que veien. A mesura que el segle avançava diferents homes intentaven cercar i trobar el com reproduir aquesta realitat. Finalment, amb la finalitat  de produir una acció continuada, es projectaven grans bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.

EL 1980, Edison i Dickson creen el Kinetoscopi, la pel·lícula perforada i el mecanisme d'avenç intermitent que la movia.

El naixement del cinema. L'època muda

Es considera que el cinema naixé oficialment al 28 de desembre de 1895, dia en què els germans Lumière van mostrar públicament els seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aquest avenç fou admirat i aplaudit per a tots els públics que varen poder assistir a un d’aquests films. L’aparell amb el qual varen aconseguir tot això el van anomenar Cinematògraf.

Poc a poc, aquell èxit inicial, es va anar degradant pel cansament del públic, Georges Méliès, per a evitar això, se li va acudir introduir un nou element fascinant als films, la màgia.

A principis del segle XX el cinema ja és una indústria, una gran màquina de  fer diners. Al ser mudes les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant la música en directe i si la història requeria alguna mena d’explicació, aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.

L’èpca sonora

El 6 d’octubre e 1927, succeeix un fe revolucionari per a la història del cinema; s’afegeix la veu.

Per tant desapareixen els intertítols i els actors necessitaven una veu potent perquè al públic li agradés la seva interpretació.

Aquest descobriment coincidirà amb el crack del 29 i això farà que la gent vagi al cinema per a evadir-se dels problemes reals que els envolten.

El cinema en color arribarà al 1935 amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.

Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basarà en la propaganda nacionalista, el documental de la guerra o el producte escapista.

Últimes dècades

A finals dels anys 70, i després d’uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme (postguerra), s’imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de qualitat i rentabilitat; concretament amb l’autor de “La guerra de les galàxies” de 1977, que va apostar per un cinema també comercial però amb un estil de creació molt personal i creatiu.

Als anys 80, apareix el vídeo i aumenten els canals televisius, cosa que fa que el públic vegi films més a l’abast. També s’expandeixen els gèneres cinematogràfics.

Començada ala dècada dels 90, hi ha una crisi d’idees, i es decideix inspirar el cinema amb els herois dels còmics.