-Un cuento chino és una pel•lícula que tracta sobre la trobada fortuïta den Roberto, un comerciant humil i estrictament rutinari i en Jun, que és un xinés que va a Buenos Aires en busca del seu tiet. Roberto es veu obligat moralment a acollir a Jun a casa seva fins que puguin trobar al seu tiet. A partir d’aquesta trobada es desenvolupen un seguit de successos que fan que cap dels dos personatges puguin assolir els seus objectius. L’argument es desenvolupa a llarg de la història i veiem quina relació tenen els personatges però fins al final no se’ns explica o destapa la trama.
-La pel·lícula està feta i rodada a Buenos Aires (Argentina) i ha estat estrenada aquest any; la història està ambientada també en l’actualitat i a Buenos Aires.
-La pel·lícula tracta el tema de la soledat, de la rutina, de l’amistat, de l’amor,... tots aquests temes estan tractats des del protagonista i des de la seva opinió, per tant la pel·lícula ens endinsa al món d’en Roberto i a partir d’un tema principal que podria ser l’amistat amb Jun, se’ns desenvolupen altres de secundaris (o no tant) com ve a ser l’amor, la rutina, la tristesa, la nostàlgia,... temes els quals són tractats sobretot dees del punt de vista del protagonista i per tant l’espectador es veu directament condicionat per ell.
-La història no té cap narrador, tot són diàlegs i alguns monòlegs amb els quals ens queden clar els temes tractats. S’explica, a partir d’una història concreta d’un personatge, els problemes d’aquest i òbviament les relacions que l’envolten, per tant també passem a conèixer indirectament la vida d’altres personatges (sempre modificada per la del protagonista o a la inversa).
-El ritme narratiu és mol marcat i sovint força dinàmic, cosa comuna dins el gènere de la comèdia, però, alhora té moments més lents, sovint dramàtics i emfatitzats a partir d’una banda sonora.
-La càmera s’utilitza en gairebé tot els plans, però manquen el picat i el contrapicat, ja que, sembla interessant per a assolir un apropament de l’espectador cap a els personatges posar la càmera a l’alçada dels ulls dels actors (tot i que si en alguna escena es vol donar importància i superioritat a algun personatge es pot fer un contrapicat, i encara es ridiculitzaria més al personatge que està davant del mencionat enfocant-lo durant aquesta escena amb un picat).
-Els colors emprats a la pel·lícula no estan fets a l’atzar, s’utilitzen sovint colors saturats i es relacionen amb la roba dels personatges colors d’espais diferents com per exemple en Jun porta sempre colors blaus i la cuina, que és l’espai on més transcorre la història o si més no on hi succeeixen els fets més importants.
-En quant als espais podríem dir que tenen significacions força importants envers a la història, per exemple, la cuina, que és el lloc de trobada per als personatges, on hi podem veure el transcurs de la seva relació,... O la ferreteria, que podria significar la rutina i l’angoixa del protagonista,...
