Vacca al Museu de Granollers

El dijous 28 d'octubre vam anar al Museu de Granollers a veure "l'obra" d'art més recent de Vicens Vacca, un peculiar artista que toca tècniques multidisciplinars. L'obra que vam veure es podria definir en ben poques paraules: (com bé ens va dir Vacca) entre la destresa i el desastre. És una obra que inclou so i "escultura", la veiem evidentment en tres dimensions i podem observar-hi clarament els "passos" de la seva construcció.
L'obra constava de mig marc d'estil Barroc d'on penjaven uns fils de pescar i d'aquests tres mini-cadenes que emetien diferents sons, una d'elles s'escoltaven cotxes de carreres, una altre gossos,... L'obra també constava de tres ràdios les quals també emitien alhora diferents sons, una d'elles era una cadena de música clàssica, una altre una emisora informativa,...
Al principi a tots ens va sobtar molt i no vam entendre res, però a mesura d'anar-ho escoltant i analitzant podiem trobar-hi coses molt interessants, per exemple, a vegades coincidia la veu dels polítics amb el fons d'uns gossos bordant; hi vaig trobar radere una crítica social al·lucinant.
és l'obra més subjectiva i abstracte que hem vist fins ara, però és un bon començament.

MACBA

L'obra que més em va interessar de la segona exposició que vem veure al MACBA és l'anomenada "vehiculos perfectos" del Venessolà Jose Antonio Hernández. En aquesta obra, a part de ser molt estètica i impactant hi trobem una crítica social important, és la negació i la privació de l'infància que hi ha en alguns paisos (representat amb Skates que simbolitzarien l'oci). Els vehicles també simbolitzarien una manera d'escapar d'aquesta repressió.
Trobo que també són molt interessants les mirades dels nens que hi ha dibuixats, d'esperança, inseguretat, ràbia, por, patiment...
Aqui podem veure'n uns expemles tot i que no són els que estaven a l'exposició:

RESSENYA DE L'EXPOSICIÓ DE BENET ROSSELL

Benet Rossell és un peculiar artista que des dels seus inicis cultiva dos temes ben diferents: les caligrafies i el cinema. És un artista encara actiu i no només ha estudiat arts sinò que també economia i dret.
El primer vide que trobem a l'exposició és una presentació de pocs segons que ens convida a entrar al seu món.
A l'exposició hi predominen les "benigrafies" que són caligrafies, moltes ininteligibles que costa d'esbrinar si es tracta de notes, paraules, dibuixos... Aquestes benigrafies les podem trobar en diferents superfícies i algunes d'aquestes són molt interessants, com el cartró, que en veiem un exemple a continuació i algunes bases que recull d'una f`pabrica tèxtil:

Seguidament trobem un vídeo de les Rambles als anys vuitanta i a l'actualitat, comparació molt interessant de veure.

També trobem una grabació d'una performance de l'any 1986 on apareix ell a Nova York assenyalant i resseguint les torres bessones (cosa arriscada i atrevida pel moment).

Veiem un altre video que sempre apareix el mateix cos estirat però canvia la cara, aquestes cares són d'antics dictadors, també és molt interessant la crítica social que es veu a la seva obra.

A la seva obra també hi convina el text i amb aquest forma un altre dibuix.

Una "obra" molt interessant és la representació del seu estudi, on hi trobem un munt de quadres emmagatzemats i no veiem cap d'ells (qüestionament del rol que té la pintura en un museu de contemporani).

Gairebé al final de l'exposició veiem un munt d'escenografia a terre, la qual és treta del teatre Molino que va ser enderrocat.

PRÀCTICA CÒMIC

RESSENYA PIPILOTTI RIST

L'exposició de Pipilotti Rist és molt innovadora: podem veure que no només és "l'obra d'art" sinò que també l'essenari en que es presenta. Abans d'entrar a cada sala ens endinsem en un món de teles de colors posades en forma de passadís com la que veiem a continuació:

Cada sala té una prespectiva diferent, n'hi ha que et potrs estirar a terre i veure la imatge en dues parets, d'altres en les que trepitjes la projecció,... Cada projecció és mostrada d'una manera molt inusual i atrevida.