El Precinema
Des d'un principi l'ésser humà s'ha preocupat per
a captar el moviment i duran segles s'ha intentat reproduir aquesta realitat
canviant.
Al segle XVII, es creà l'anomenada “llanterna
màgica”, precursora del cinema, constava der projectar imatges sobre una
superfície plana amb la finalitat de fer-la arribar a tot arreu.
Al segle XIX apareix l'invent capital de la
fotografia, per primera vegada, va ser possible plasmar la realitat tal i com
nosaltres la veiem. Però no es van voler conformar amb una imatge fixa, volien
moviment, que s'acostés més a allò que veien. A mesura que el segle avançava
diferents homes intentaven cercar i trobar el com reproduir aquesta realitat.
Finalment, amb la finalitat de produir
una acció continuada, es projectaven grans bandes de més de 500 transparències
de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels
primers dibuixos animats.
EL 1980, Edison i Dickson creen el Kinetoscopi, la
pel·lícula perforada i el mecanisme d'avenç intermitent que la movia.
El naixement del cinema. L'època muda
Es considera que el cinema naixé oficialment al 28
de desembre de 1895, dia en què els germans Lumière van mostrar públicament els
seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aquest avenç fou
admirat i aplaudit per a tots els públics que varen poder assistir a un d’aquests
films. L’aparell amb el qual varen aconseguir tot això el van anomenar
Cinematògraf.
Poc a poc, aquell èxit inicial, es va anar
degradant pel cansament del públic, Georges Méliès, per a evitar això, se li va
acudir introduir un nou element fascinant als films, la màgia.
A principis del segle XX el cinema ja és una
indústria, una gran màquina de fer
diners. Al ser mudes les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant
la música en directe i si la història requeria alguna mena d’explicació,
aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.
L’èpca sonora
El 6 d’octubre e 1927, succeeix un fe
revolucionari per a la història del cinema; s’afegeix la veu.
Per tant desapareixen els intertítols i els actors
necessitaven una veu potent perquè al públic li agradés la seva interpretació.
Aquest descobriment coincidirà
amb el crack del 29 i això farà que la gent vagi al cinema per a evadir-se dels
problemes reals que els envolten.
El cinema en color arribarà al
1935 amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix
amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.
Quan la Segona Guerra Mundial
esclata, el cinema es basarà en la propaganda nacionalista, el documental de la
guerra o el producte escapista.
Últimes dècades
A finals dels anys 70, i
després d’uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme
(postguerra), s’imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista
de qualitat i rentabilitat; concretament amb l’autor de “La guerra de les
galàxies” de 1977, que va apostar per un cinema també comercial però amb un
estil de creació molt personal i creatiu.
Als anys 80, apareix el vídeo i
aumenten els canals televisius, cosa que fa que el públic vegi films més a l’abast.
També s’expandeixen els gèneres cinematogràfics.
Començada ala dècada dels 90,
hi ha una crisi d’idees, i es decideix inspirar el cinema amb els herois dels còmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada