El dijous 28 d'octubre vam anar al Museu de Granollers a veure "l'obra" d'art més recent de Vicens Vacca, un peculiar artista que toca tècniques multidisciplinars. L'obra que vam veure es podria definir en ben poques paraules: (com bé ens va dir Vacca) entre la destresa i el desastre. És una obra que inclou so i "escultura", la veiem evidentment en tres dimensions i podem observar-hi clarament els "passos" de la seva construcció.
L'obra constava de mig marc d'estil Barroc d'on penjaven uns fils de pescar i d'aquests tres mini-cadenes que emetien diferents sons, una d'elles s'escoltaven cotxes de carreres, una altre gossos,... L'obra també constava de tres ràdios les quals també emitien alhora diferents sons, una d'elles era una cadena de música clàssica, una altre una emisora informativa,...
Al principi a tots ens va sobtar molt i no vam entendre res, però a mesura d'anar-ho escoltant i analitzant podiem trobar-hi coses molt interessants, per exemple, a vegades coincidia la veu dels polítics amb el fons d'uns gossos bordant; hi vaig trobar radere una crítica social al·lucinant.
és l'obra més subjectiva i abstracte que hem vist fins ara, però és un bon començament.
dijous, 25 de novembre del 2010
dijous, 4 de novembre del 2010
MACBA
L'obra que més em va interessar de la segona exposició que vem veure al MACBA és l'anomenada "vehiculos perfectos" del Venessolà Jose Antonio Hernández. En aquesta obra, a part de ser molt estètica i impactant hi trobem una crítica social important, és la negació i la privació de l'infància que hi ha en alguns paisos (representat amb Skates que simbolitzarien l'oci). Els vehicles també simbolitzarien una manera d'escapar d'aquesta repressió.
Trobo que també són molt interessants les mirades dels nens que hi ha dibuixats, d'esperança, inseguretat, ràbia, por, patiment...
Aqui podem veure'n uns expemles tot i que no són els que estaven a l'exposició:
Trobo que també són molt interessants les mirades dels nens que hi ha dibuixats, d'esperança, inseguretat, ràbia, por, patiment...
Aqui podem veure'n uns expemles tot i que no són els que estaven a l'exposició:
RESSENYA DE L'EXPOSICIÓ DE BENET ROSSELL
Benet Rossell és un peculiar artista que des dels seus inicis cultiva dos temes ben diferents: les caligrafies i el cinema. És un artista encara actiu i no només ha estudiat arts sinò que també economia i dret.
El primer vide que trobem a l'exposició és una presentació de pocs segons que ens convida a entrar al seu món.
A l'exposició hi predominen les "benigrafies" que són caligrafies, moltes ininteligibles que costa d'esbrinar si es tracta de notes, paraules, dibuixos... Aquestes benigrafies les podem trobar en diferents superfícies i algunes d'aquestes són molt interessants, com el cartró, que en veiem un exemple a continuació i algunes bases que recull d'una f`pabrica tèxtil:
El primer vide que trobem a l'exposició és una presentació de pocs segons que ens convida a entrar al seu món.
A l'exposició hi predominen les "benigrafies" que són caligrafies, moltes ininteligibles que costa d'esbrinar si es tracta de notes, paraules, dibuixos... Aquestes benigrafies les podem trobar en diferents superfícies i algunes d'aquestes són molt interessants, com el cartró, que en veiem un exemple a continuació i algunes bases que recull d'una f`pabrica tèxtil:
Seguidament trobem un vídeo de les Rambles als anys vuitanta i a l'actualitat, comparació molt interessant de veure.
També trobem una grabació d'una performance de l'any 1986 on apareix ell a Nova York assenyalant i resseguint les torres bessones (cosa arriscada i atrevida pel moment).
Veiem un altre video que sempre apareix el mateix cos estirat però canvia la cara, aquestes cares són d'antics dictadors, també és molt interessant la crítica social que es veu a la seva obra.
A la seva obra també hi convina el text i amb aquest forma un altre dibuix.
Una "obra" molt interessant és la representació del seu estudi, on hi trobem un munt de quadres emmagatzemats i no veiem cap d'ells (qüestionament del rol que té la pintura en un museu de contemporani).
Gairebé al final de l'exposició veiem un munt d'escenografia a terre, la qual és treta del teatre Molino que va ser enderrocat.
RESSENYA PIPILOTTI RIST
L'exposició de Pipilotti Rist és molt innovadora: podem veure que no només és "l'obra d'art" sinò que també l'essenari en que es presenta. Abans d'entrar a cada sala ens endinsem en un món de teles de colors posades en forma de passadís com la que veiem a continuació:
Cada sala té una prespectiva diferent, n'hi ha que et potrs estirar a terre i veure la imatge en dues parets, d'altres en les que trepitjes la projecció,... Cada projecció és mostrada d'una manera molt inusual i atrevida.
Cada sala té una prespectiva diferent, n'hi ha que et potrs estirar a terre i veure la imatge en dues parets, d'altres en les que trepitjes la projecció,... Cada projecció és mostrada d'una manera molt inusual i atrevida.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
EXCURSIÓ FUNDACIÓ MIRÓ
Aquesta podriem dir que és l’obra que més em va agradar. És un tapís del 1979 fet amb llanes.
Coneixem que aquesta és una de les seves primeres obres tèxtils.
Em va cridar l’atenció l’ús expressiu de l’efecte i les textures de la llana; també trobo interessant que té diferents interpretacions, per exemple, hi havia gent que hi veia clarament un gat, d’altres una mena d’ocell, altres hi veien una figura abstracte i una lluna i una estrella… En definitiva que es pot intepretar de moltes maneres sense estar condicionat per cap efecte realista i això ho trobo molt interessant.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Objecte
1. Tres fotografies amb el mateix encuadrament però amb tres diafragmes diferents:
DESCRIPCIÓ: Bamba
OBJECTIU: 0.0
OBERTURA DIAFRAGMA: F3.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60
DESCRIPCIÓ: Bamba
OBJECTIU: 0.0
OBERTURA DIAFRAGMA: F3.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60
DESCRIPCIÓ: Bamba
OBJECTIU: 0.0
OBERTURA DIAFRAGMA: F3.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60
DESCRIPCIÓ: Bamba
OBJECTIU: 0.0
OBERTURA DIAFRAGMA: F3.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60
OBJECTIU: 0.0
OBERTURA DIAFRAGMA: F3.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60
OBJECTIU: 0.0
OBERTURA DIAFRAGMA: F3.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60
dilluns, 4 d’octubre del 2010
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Tallada 4
Aquest fragment m'inspira curiositat pels diferens cossos geomètrics que hi podem trobar: el que primer em crida l'atenció són els tres cilindres de diferent diametre els quals sembla que estiguin col·locats expressament per ordre de grandària. Seguidament, ens podem fixar en les línies perpendiculars de les inestres. I per últim, a la porta, el dibuix que fan les fustes que la formen.
Tallada 3
Trobo que, en questa imatge és interessant observar els diferents graus de deteriorament de les finestres i dels tubs de la part superior. Intueixo que aquest està causat per l'antiguetat, perquè a les finestres no s'hi veuen restes de vidres trencats, si fos així, pensaria que seria cusa de l'impacte d'algun cobjecte llençat.
Imatge 10
Enquadrament: Diagonal.
Enfocament o profunditat de camp: No té gaire profunditat de camp.
Il·luminació: Natural, colors blancs i negres amb el terra marró.
Composició: El blanc dels pneumàtics centra l’atenció.
Punt de vista: Gairebé totalment picat. No hi ha aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: A la dreta de la imatge veiem que la sorra continuaria, i a l’esquerra que hi ha més pneumàtics.
Imatge 9
Enquadrament: La fotografia està presa amb la càmera situada horitzontalment.
Enfocament o profunditat de camp: Hi ha força profunditat.
Il·luminació: Podem observar clarament que la il·luminació és natural. Abunden els colors freds i no són molt intensos.
Composició: L’edifici és majoritàriament de formigó amb la part superior de teules i algunes finestres de vidre. El més interessant d’aquesta fotografia són les cons verticals que hi ha a la part de dalt de l’edifici.
Punt de vista: Lleugerament contrapicat i amb molt aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: La imatge dona a conèixer força clarament que l’edifici continua tant a la dreta com a l’esquerra.
dijous, 30 de setembre del 2010
Imatge 8
Enquadrament: Horitzontal.
Enfocament o profunditat de camp: No té massa profunditat de camp.
Il·luminació: Il·luminació natural, colors freds menys les aspes que són roges.
Composició: Al ser tota la fotografia amb colors grisos i apagats, el vermell de les aspes ens crida l’atenció. Metall i vidres.
Punt de vista: Contrapicat i sense aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: A l’esquerra veiem que ja començaria la paret i a la dreta continua la finestra.
Imatge 7
Enquadrament: Horitzontal.
Enfocament o profunditat de camp: Al fons veiem que hi ha força profunditat de camp.
Il·luminació: Il·luminació natural, de colors una mica de gris, blanc i marró rovellat.
Composició: Clarament l’objectiu de la fotografia és la cadena i el garfi de metall rovellat.
Punta de vista: Frontal i sense aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: La cadena segueix caient cap avall.
Imatge 6
Enquadrament: Horitzontal.
Enfocament o profunditat de camp: Poca profunditat de camp.
Il·luminació: il·luminació natural. Predomina el blanc, el negre i el vermell.
Composició: El que més ens crida l’atenció és la part vermella de la fotografia. Metall i formigó.
Punt de vista: Frontal i sense aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: Es veu clarament que seguiria la paret.
Imatge 5
Enquadrament: La càmera està inclinada, en diagonal.
Enfocament o profunditat de camp: No hi ha gaire profunditat de camp.
Il·luminació: La il·luminació és natural però no abunda ja que es troba en un espai tancat amb finestres. Predominen les diferents tonalitats de grisos i alguns taronges.
Composició: En la fotografia més o menys tots els elements tenen la mateixa importància visual. Materials com fusta, metall, totxanes...
Punt de vista: Diagonal de picat, no hi ha gens d’aire, fins hi tot dona una sensació claustrofòbica.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: La paret de totxanes continua.
Imatge 4
Enquadrament: Vertical.
Enfocament o profunditat de camp: Té molta profunditat de camp.
Il·luminació: Il·luminació clarament natural, els colors dona l’efecte que són més foscos a causa del sol, predominen marrons i grisos i sobretot el blau del cel.
Composició: L’efecte que fa el sol a la fotografia pot semblar molt agradable o molt desagradable.
Punt de vista: Força contrapicat i molt aire.
Pla: Pla general.
Fora de camp: Es veu com tant l’edifici de la dreta com el de l’esquerra continua.
Imatge 3
Enquadrament: Lleugerament diagonal.
Enfocament o profunditat de camp: No té massa profunditat de camp.
Il·luminació: Natural, veiem varies games de colors; tons de grisos, marrons i verds.
Composició: Criden l’atenció les taques de cremades de la biga, però si parlem de colors crida més l’atenció el verd de la gespa.
Punt de vista: Una mica picat i una mica de perfil. Gens d’aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: podem veure clarament com la biga continuaria, evidentment el terra també i si en fixem una mica més també intuirem que la tela que hi ha a la part superior dreta.
Imatge 2
Enquadrament: Horitzontal.
Enfocament o profunditat de camp: No té gaire profunditat de camp.
Il·luminació: Il·luminació natural. Colors grisos i marrons que donen l’efecte d’antiguitat.
Composició: La gràcia de la imatge és l’efecte d’antiguitat que donen aquests colors del ciment.
Punt de vista: Frontal amb una mica de picat i diagonal.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: Aquí només podem intuir que la paret de ciment continua.
Imatge 1
Enquadrament: Fotografia presa horitzontalment.
Enfocament o profunditat de camp: Hi ha força profunditat de camp.
Il·luminació: Il·luminació natural. Predomina la gama de grisos, blancs i negres però a la part inferior dreta de la fotografia hi ha una pintada groga.
Composició: L’element que s’intencionava protagonitzar era l’escala, però el toc de groc fa que es dubti. Majoritàriament abunda el ciment.
Punt de vista: Lleugerament picat. No hi ha aire.
Pla: Primer pla.
Fora de camp: Deduïm que la paret esquerra ja no continua perquè hi ha molta il·luminació, en canvi, la part dreta si perquè cada cop hi ha menys llum.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)