El primer vide que trobem a l'exposició és una presentació de pocs segons que ens convida a entrar al seu món.
A l'exposició hi predominen les "benigrafies" que són caligrafies, moltes ininteligibles que costa d'esbrinar si es tracta de notes, paraules, dibuixos... Aquestes benigrafies les podem trobar en diferents superfícies i algunes d'aquestes són molt interessants, com el cartró, que en veiem un exemple a continuació i algunes bases que recull d'una f`pabrica tèxtil:
Seguidament trobem un vídeo de les Rambles als anys vuitanta i a l'actualitat, comparació molt interessant de veure.
També trobem una grabació d'una performance de l'any 1986 on apareix ell a Nova York assenyalant i resseguint les torres bessones (cosa arriscada i atrevida pel moment).
Veiem un altre video que sempre apareix el mateix cos estirat però canvia la cara, aquestes cares són d'antics dictadors, també és molt interessant la crítica social que es veu a la seva obra.
A la seva obra també hi convina el text i amb aquest forma un altre dibuix.
Una "obra" molt interessant és la representació del seu estudi, on hi trobem un munt de quadres emmagatzemats i no veiem cap d'ells (qüestionament del rol que té la pintura en un museu de contemporani).
Gairebé al final de l'exposició veiem un munt d'escenografia a terre, la qual és treta del teatre Molino que va ser enderrocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada